"Només la força social que sigui capç d'inventar-se a si mateixa pot ser capaç de transformar la societat.

El màxim d'utopisme acompanyarà l'òptim de realisme"

Henri Lefebvre 1967.

dimarts, 23 d’abril del 2013

E2. L’època democràtica

Un cop finalitzada l’època franquista els veïns de Porta van seguir lluitant en l’obertura d’equipaments per cobrir les mancances del barri. De la mateixa forma que en la resta de Nou Barris i també de Barcelona es va viure un procés de transformació en el nombre d’equipaments municipals, on un cop més, la participació i la solidaritat entre els veïns van tenir un paper destacat.


Després de ser inaugurada la plaça Sóller l’any 1983, aquest espai es va transformar en el cor simbòlic del barri. Durant l’època democràtica, aquesta plaça ha viscut innumerables activitats que han servit per omplir aquests 30 anys de vida de Porta.





E2.1. L'obertura d'equipaments


Il·lustració 27. El Casal d’Avis de la Casa Nostra. AVV de Porta 198..


Durant l’any 1981, després de quatre anys de negociacions liderades per la vocalia de jubilats de l’AVV de Porta, es va inaugurar el Casal d’Avis la Casa Nostra. L’antiga torre situada al carrer Maladeta va ser comprada per l’ajuntament a preu d’expropiació gràcies a que els veïns van convèncer al propietari d’aquella masia per què cedís l’edifici conjuntament amb els seus terrenys per a l’ús dels veïns de la tercera edat.



Il·lustració 28. Comunicat de la vocalia de jubilats. AVV de Porta 1981.


En aquest comunicat s’informava als veïns de la adquisició de la residència per part del barri. Es comunicava quin seria el nom de la residencia i quins serien els veïns que s’encarregarien de la gestió del nou equipament.














il·lustració 29. Article “un nuevo casal de ancianos, inaugurado en el barrio de Porta”. Diario de Barcelona 1981.


Segons es l’article “un nuevo casal de ancianos, inaugurado en el barrio de Porta”, es pot notar el cabreig dels veïns quan van veure que l’Ajuntament volia adjudicar-se el mèrit d’haver inaugurat el nou casal de la gent gran.













il·lustració 30. Vinté aniversari del club de Petanca Alcúdia. AVV de Porta 2001.


Durant l’any 1979 un grup de veïns van demanar el solar de la actual plaça Alcúdia i les pistes de petanca. 

Aquest solar era de propietat del Arquebisbat de Barcelona i de uns particulars. Gràcies a l’interès dels veïns, en un discurs de Narcís Serra en el nostre barri. va prometre fer una permuta del solar de la plaça i el solar que estava edificant la parròquia de Sant Esteba. 


Des de l’any 1981 el Club Petanca Alcúdia ha estat federat, guanyant varis campionats de Catalunya. Després de 20 anys es va celebrar l’aniversari d’aquesta entitat.


Il·lustració 31. Comunicat de l’AVV invitant als veïns a col·laborar en la inauguració de la plaça Alcúdia. AVV de Porta 1981.



il·lustració 32. Inauguració del nou edifici del col·legi splai. AVV de Porta 1986.


En l’àmbit educatiu, durant l’any 1980 es va escriure una carta al conseller del districte IX per ficar de manifest la precària situació que els centres d’educació existents tenien aleshores. Es reivindicava la zona situada entre els carrers Andratx i Maladeta, per solucionar els problemes d’espai que tenia l’institut Valldemosa i el col·legi Splai al estar situats en el mateix edifici. Dos anys més tard, durant l’any 1982, el cap de serveis territorials escrivia una carta conforme existia una assignació pressupostària corresponent a la construcció del Centre Públic Esplai. 

Uns anys més tard, a l’any 1986, es va poder inaugurar l’edifici que ocupa actualment l’escola Esplai. Un cop més sense la participació dels veïns, aquest nou edifici no hauria sigut possible.

Conjuntament amb el col·legi Splai es va aconseguir un nou local per a l’institut Valldemossa, que s’inaugurà posteriorment l’any 1986 en els terrenys de RENFE-Meridiana.


il·lustració 33. Article “Antidisturbios protegen las obras del Splai”. El Noticiero Universal, 1984.


No obstant aquesta victoria per al barri, durant les obres del col·legi Esplai van existir alguns problemes, ja que un grup de veïns es van oposar a l’obertura del nou centre educatiu. A l’article “Antidisturbios protegen las obras del Splai” es pot veure com un grup d’antidisturbis va ser necessari per dissuadir als veïns del bloqueig de les obres del col·legi Splai.












E2.2. Els terrenys de Renfe-Meridiana


il·lustració 26. Antiga fotografia dels solars de Renfe Meridiana. Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris


Una altra llarga lluita del veïns va ser la construcció d’equipaments i zones verdes en els tallers de la Renfe-Meridiana. Els tallers havien deixat de funcionar l’any 1965, amb el soterrament de les vies de tren, però no va ser fins l’any 1977 quan l’ajuntament va atendre les demandes veïnals i va adquirir els terrenys. 

il·lustració 34. Habitatge construït al solar Renfe-Meridiana. Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, 1990.


L’habitatge públic construït l’any 1982, situat en els terrenys de RENFE-Meridiana, en contra del que els veïns reivindicaven, van ser utilitzats en la seva majoria per reallotjar persones problemàtiques de totes parts, la majoria del solar que actualment ocupa la plaça Àngel Pestanya. Els veïns de Porta volien que en gran part aquells nous habitatges servissin per allotjar persones del barri afectades pels plans urbanístics.




il·lustració 35. Article “Vecinos de Renfe-Meridiana salen de noche a cazar ratas”. El Periódico, 1984.


A mode d’anècdota, en aquest article, ens reflexa com l’estat d’abandonament del solar de Renfe-Meridiana, va provocar que alguns veïns aficionats a la cacera sortissin a practicar punteria amb les rates que hi vivien en els solars de Renfe-Meridiana.








il·lustració 36. Els primers equips de futbol de l’Alzamora C.F. AVV de Porta, 1950 i 1958.


En l’àmbit esportiu, l’Alzamora C.F, fundat l’any 1948 ha sigut una de les entitats que ha desenvolupat un paper més actiu en el nostre barri. Per mitjà de la pràctica de l’esport nens i nenes han pogut créixer envoltats dels valors de l’amistat i el treball en equip. L’AVV ha donat suport durant la llarga història de les entitats esportives del barri. 











il·lustració 37. Article “Alzamora un equipo ejemplar”. AVV de Porta 198..


Fins l’etapa democràtica, el club va sobreviure gràcies a la implicació dels veïns, ja que l’administració i la federació els tenien en l’oblit. A l’article es recorda com van ser un grup de veïns els que van transformar l’espai de Renfe-Meridiana en un terreny de joc.


Un cop més, gràcies a la implicació dels veïns, el club va aconseguir una important transformació esportiva. Coincidint amb l’època de regeneració i millores en el barri, la inquietud esportiva dels seus membres va facilitar el compromís i col·laboració entre les entitats esportives del barri, els partits polítics del moment, l’AVV i el districte de Nou Barris. Va ser llavors quan els veïns de Porta van poder finalment disfrutar d’unes instal·lacions municipals gestionades pel club.


il·lustració 38. Cartell F.C Barcelona vs Alzamora C.F. AVV de Porta 1982.


En la imatge es pot veure com el dia 8 de Desembre de 1982 l’equip de segona regional del C.F Alzamora va competir en un partit homenatge amb el F:C Barcelona.














il·lustració 39. Article Club de Futbol Piferrer. AVV de Porta.




il·lustració 40. Article club de futbol olimpya. AVV de Porta.




il·lustració 41. Inauguració de Can Dragó. AVV de Porta 1990.


Uns quants anys més tard de l’adquisició dels terrenys de Renfe-Meridiana, per part de l’Ajuntament, a l’any 1990, s’inaugurà el parc esportiu de Can Dragó, amb la presència de l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. 








il·lustració 42. CURSA EN LA PISTA D'ATLETISME DE CAN DRAGÓ. AVV de Porta 199..


Aquells terrenys situats entre el passeig Andreu Nin i l’Avinguda Rio de Janeiro, es van destinar a habitatge públic i equipaments: l’institut Valldemossa, l’escola Flors i Falcar, la església evangèlica i el parc de bombers de Sant Andreu.








E2.3. La Plaça Sóller


il·lustració 43. Inauguració de la plaça Sóller. 1983. AVV de Porta 1983.


A continuació, a l’any 1983, es va inaugurar l’esperada plaça Sóller, en aquells anys considerada la plaça més gran de Barcelona. En la celebració, la plaça va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i de la Sóller, Antonio Arbona Colom. Aquell esdeveniment va tenir una gran repercussió ja que va ser un dels primers actes després de les eleccions guanyades per al PSOE. 












il·lustració 44. Projecte presentat per la Vocalia de joventut. AVV de Porta 1983.


Durant el 1983 s’arribà a l’acord entre veïns i administració perquè tots els locals d’aquesta plaça fossin destinats com espai social per a l’ús públic. Va ser aquest any quan la vocalia de joventut va redactar el primer projecte per a demanar un casal de joves per al barri en els baixos de la plaça Sóller. El projecte es dividia segons cinc tipus d’activitats: oci, tallers, secció de muntanya, esports i teatre.










il·lustració 45. Article “Arreglar la plaza Sóller costarà 100 millonas por falta de previsión”. El Noticiero Universal, 1984.


No obstant aquesta nova victòria del barri, només un any més tard, es pot llegir en l’article “Arreglar la plaza Sóller costarà 100 millones por falta de previsión”, com degut a l’antiga bòvila i a les deixalles acumulades durant anys en aquesta plaça, es va patir un greu corriment de terres, propiciant la seva posterior reparació.












il·lustració 46. Poema de la plaça sóller. Candelaria Gomez, 1986.


Uns anys més tard, de la inauguració de la plaça va aparèixer en el Butlletí Informatiu de l’AVV de Porta un poema què homenatjava la plaça Sóller.















il·lustració 47. L’estatua de la república a la plaça Sóller. AVV de Porta 1990.


Una anècdota que cal destacar durant aquests anys va ser l’estada de l’escultura “La República” en la plaça Sóller, just abans de la col•locació definitiva en la plaça Llucmajor l’any 1990.
















Il·lustració 48. Article “Filtraciones de agua hunden parte del pavimento de la plaza Sóller”. Gran Barcelona, 1996.



Un cop més la nostra plaça va viure durant l’any 1996 un altre capítol de degradació. Les lloses properes a l’estanc van cedir suposadament per una ruptura de les canalitzacions. Al ocórrer aquests desperfectes durant l’estiu la resposta municipal es va fer esperar. El portaveu del districte van justificar que en aquells moments s’estaven fent vacances.











il·lustració 49. La gestió dels veïns als baixos de la Plaça Sóller. AVV de Porta 199..


Durant l’any 1989, es va concedir definitivament els baixos de la plaça Sóller a l’AVV de Porta. Però no va ser fins l’any 1994, quan es va inaugurar el centre Porta-Sóller, un equipament que en un principi va ser gestionat per la pròpia AVV per fomentar així, des de la participació en la gestió dels equipaments culturals el compromís dels veïns pel futur del seu barri. La gestió de l’equipament per part de l’AVV va durar fins l’any 2010, amb una afluència de públic de 500 persones diàries. 




il·lustració 50. Festa major. AVV de Porta.



Durant la vida de la plaça Sóller hi ha hagut nombroses activitats.

La primera festa major va tenir lloc l’any 1973 i va ser organitzada per l’AVV. Aquesta entitat es va encarregar de l’organització de la festa fins la formació de la comissió de festes amb representació de les entitats del barri.






il·lustració 51. Festa major 2. AVV de Porta.


Durant la festa major s’han fet activitats de tot tipus: mercats, fira d’entitats, botifarrada, concerts, sopars de germanor, tómbola del grup de dones, curses atlètiques, curses ciclistes, activitats per a gent gran,...








il·lustració 52. Happy day. AVV de Porta.


El Happy Day es una activitat que es va fer per primer cop l’any 1996.











il·lustració 53. Diada castellera. AVV de Porta 2001.


Durant la festa major de l’any 2001 la nostre plaça va poder comptar amb els castellers de Caldes de Montbui.















il·lustració 54. Jornada sardanera. AVV de Porta.


La jornada sardanera es una trobada organitzada anualment per “La Ideal en Clave”, No obstant això, des de els anys 80 fins l’any 1999 participaven l’esbart de Catalunya i de França. A partir d’aquesta data es va començar a celebrar el concurs sardanista de Catalunya que recentment s’ha deixat de realitzar en la nostre plaça. 






il·lustració 55. Túnel dEL TERROR. Associació Porta-Cultural 2008


El túnel del terror es una activitat de molt d’èxit al nostre barri. Es va iniciar durant els anys 90 en motiu de la celebració de la nit d’ànimes. Uns anys més tard la celebració va derivar cap al túnel de la por: un espectacle de terror organitzat pel centre cívic i el conjunt de les entitats. Aquest finalitza amb la festa de la castanyada. 






il·lustració 56. Carnaval. AVV de Porta.


El carnaval es una activitat organitzada per l’AVV amb la col·laboració de les entitats del barri. Primerament es realitza una rua pel barri què finalitza amb una xocolatada. 









il·lustració 57. Cavalcada de reis. Associació Porta-Cultural 2009


Durant la cavalcada d’aquest any es va escollir com a tema el cel, amb el seu sol, els núvols, la lluna i les estrelles.










il·lustració 58. La sóller reivindicativa. AVV de Porta 2011.


Sovint la plaça s’ha convertit en l’espai de reivindicacions i solidaritat. En la fotografia es pot veure les pancartes que hi havia penjades durant la festa major del 2011.









il·lustració 59. APERDIS i Bàsquet en cadira de rodes. APERDIS.


Durant la festa major l’entitat APERDIS organitza activitats per sensibilitzar a la població sobre l’eliminació de barreres arquitectòniques del barri.


APERDIS és una entitat que lluita per la millora de la situació de les persones amb discapacitat física de Nou Barris i de les seves famílies. Per aconseguir aquest objectiu durant tot l’any realitzen activitats: tallers, xerrades, cinefòrums, sortides culturals, grups de debat,...




il·lustració 60. Representació de teatre del grup de dones als baixos de la plaça soller. Grup de Dones de Porta.



Des de l’any 1989, el grup de dones es una de les entitats més actives del barri. destaca l’obra de teatre que porten desenvolupant durant ja fa 16 anys. 

Aquesta entitat durant l’any realitza tallers gratuïts per al barri, Les activitats de Taichy i Yoga van ser iniciades per el grup de dones també. A més col·laboren amb l’AVV i Can Verdaguer en la organització de Sant Jordi, Carnaval, Festa Major, la Castanyada,…

El grup de dones s’encarrega d’organitzar cada any, durant la setmana de la dona treballadora, un seguit d’activitats: conferències, excursions, exposicions, ball, xerrades...



il·lustració 61. Premi nou barris al grup de dones 2006. Grup de Dones de Porta.




il·lustració 62. Cartell setmana de la dona del 2007. Grup de Dones de Porta.






E2.4. El Pla de Reforma Interior del bari de Porta


Il·lustració 63. Can Valent, l’Heron City i EL PERI. Transforma Porta!


L’any 1997, una vegada aprovat el Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Porta van quedar definides les àrees dedicades a equipaments. No obstant això la zona que quedava sense construir en els terrenys de Renfe-Meridiana va ser subhastada per fer un complex comercial i d’oficines, amb el nom d’Heron City . L’AVV de Porta conjuntament amb la FAVB es van oposar a la venta de sòl públic que l’administració va realitzar, reivindicant la totalitat del solars de Renfe-Meridiana per a l’ús com a equipaments públic. No obstant això, el negoci immobiliari es va completar l’any 2005 amb l’obertura d’uns grans magatzems d’El Corte Inglés en el solar annexa a Heron City i un edifici d’oficines de grans dimensions amb propietat del Banc Bilbao.


Il·lustració 64. No al tanatori. AVV de Porta 1997.


Va ser durant l’any 1997 quan Santivurcio va aprovar la nova ubicació del tanatori en la masia de Can Valent. En un principi la masia venia com una escola-taller. Els veïns, van aconseguir reunir al delegat del govern amb la Pilar Raola, per a què en una reunió pública el senyor Santivurcio acabés paralitzant el projecte. En l’actualitat la masia de Can Valent s’ha deixat com equipament supeditat a urbanitzar per part de la Generalitat de Catalunya.




Il·lustració 65. article “Mitin saboteado”. 2000


Durant l’any 2000 encara seguien els veïns en contra del tanatori. És per aquesta raó què un grup de manifestants del barri de Porta van sabotejar un míting de Narcís Serra.













Il·lustració 66. Obertura carrer estudiant gràcies als veïns, AVV de Porta 1998.


Durant l’any 1998 es va enderrocar un grup d’habitatges que tallaven en dos parts el carrer estudiant.










Il·lustració 67. article “enderrocat el mur de berlín de porta”. Ciutat Nord 1998.




il·lustració 68. els veïns de Porta es manifesten en contra la delinqëncia. AVV de Porta 2004.


Tradicionalment els edificis, situats al voltant del parc de Can Dragó, havien esdevingut un focus de problemàtiques, però no va ser fins l’any 2004 quan l’augment del consum i la venda de droga al barri, com a conseqüència del desmantellament de Can Tunis, van desencadenar que els veïns es manifestessin, 






il·lustració 69. Articicle “l’ajuntament es compromet a impulsar mesures per acabar amb la droga a porta”. Ciutat Nord 2004.


Les manifestacions van arribar a bloquejar la Meridiana varies vegades. Gràcies a aquesta reivindicació l’Ajuntament va coordinar conjuntament amb els mossos d’esquadra una intervenció per controlar una situació que havia arribat a ser perillosa per l’augment d’inseguretat al barri.






Il·lustració 70. Xocolatada al camp de la damm. AVV de Porta 2006.


l’AVV de Porta va fer una xocolatada reivindicativa per aconseguir la modificació del PERI i així mantenir el camp de futbol de la Damm.










Il·lustració 71. Article “El ple aprova la modificació del PERI de Porta perquè s’ampliï el camp de la damm”.




il·lustració 72. Els veïns del barri a Sóller l’any 2001. AVV de Porta 2001


Un cop iniciat el segle XXI, es van realitzar dos viatges organitzats per l’AVV de Porta amb una nombrosa participació dels veïns. El primer es va desenvolupar amb motiu d’impulsar l’agermanament entre el nostre barri i l’illa de Palma de Mallorca, ja que molts carrers i places tenen el nom dels pobles d’aquesta illa. Destaca la visita a la ciutat de Sóller en motiu del divuitè aniversari de la inauguració de la plaça Sóller.




Il·lustració 73. Ofrena a l’estació d’Atocha de Madrid l’any 2008. AVV de Porta 2008.


El segon viatge de l’AVV es desenvolupà a Madrid l’any 2008. A més de realitzant una visita cultural el motiu que va motivar aquest viatge va ser homenatjar les víctimes del terrorisme.









Il·lustració 74. Article “Nou Barris recupera dues masies per fer-hi equipaments de barri”. El Punt, 2007.


Durant l’any 2007 l’Ajuntament va adquirir la masia de Can Verdaguer per convertir-la en un equipament de barri. En aquest article es pot llegir com l’AVV de Porta des de un bon principi va estar involucrada en la definició dels usos de la masia.














Il·lustració 75. Primera pedra de Can Verdaguer. AVV de Porta 2010


L’any 2010, el projecte del nou Centre Cívic era un fet. A la fotografia es pot veure a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, rodejat del grup de dones, quan es va col·locar la primera pedra del Centre Cívic de Can Verdaguer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada