"Només la força social que sigui capç d'inventar-se a si mateixa pot ser capaç de transformar la societat.

El màxim d'utopisme acompanyarà l'òptim de realisme"

Henri Lefebvre 1967.

dimecres, 17 de juliol del 2013

DIAGNOSI PARTICIPATIVA DE L’ESPAI PÚBLIC AL BARRI DE PORTA.

La diagnosi participativa de l’espai públic al barri de Porta s'ha treballat identificant els símptomes, necessitats socials i les seves causes. Alhora de diagnosticar també és necessari identificar les fortaleses i els recursos de què es disposa per poder així donar una resposta. Construir i explicar com és percebuda la problemàtica des dels actors, allò en què coincideixen i allò en què estan en desacord. Però sobretot contribuir a que els mateixos actors siguin conscients d’on són situats i cap a on volen anar per mitjà del diàleg.

En aquest taller s’han realitzat les següents activitats: breu explicació sobre els motius de la sessió de diagnosis de l’espai públic al barri de Porta, anàlisis de recorreguts quotidians dels participants, diagnòstic dels espais en desús, diagnosis de problemes d’accessibilitat  així com una identificació i diagnòstic dels espais públics de referència on els diferents grups han tingut una participació activa i decisiva per a la construcció i millora del barri.

S'ha buscat trobar consens entre els diferents grups: de joves i persones amb discapacitats,...Es prendrà com a punt de partida una breu explicació que permeti donar peu a l’exercici de mapejar la influència de la vida quotidiana del ciutadà en la planificació del barri. Els recorreguts diaris dels participants per a ser conscients dels espais públics de referència, ampliant el concepte de territori més enllà de la seva dimensió física, incorporant les perspectives singulars de cada persona, la reflexió sobre la representació de les persones en l’espai públic i les relacions que s’hi estableixen des de una perspectiva simbòlica de l’espai públic, visualitzant les lluites i conquestes del veïns en el barri.

1. Introducció a la diagnosis del barri.


Objectius específics: Demostrar la importància del taller als participants. Introduir els conceptes d’espai públic, diagnosis i explicar la metodologia del procés.

En aquest primer punt s’intentarà donar resposta a les següents preguntes:

Quina és la problemàtica que s’està abordant? Un cop inaugurat el nou Centre Cívic de Can Verdaguer, la nostra plaça corre el risc de convertir-se en un espai oblidat. Necessitem una estratègia de barri dotant un eix d’activitat al centre del barri.

Des de quins valors la volem afrontar? Es necessari que els veïns comencem a treballar col·lectivament en el futur del nostre barri. No sabem quan l’ajuntament es decidirà a fer-ho.

On es vol arribar? Consensuar un diagnòstic sobre quin tipus d’espais públics necessita el barri de Porta. Millorar la percepció i el coneixement en vers els espais col·lectius del barri.

Quin paper haurà de jugar cadascú? Els participants som experts en la nostra vida quotidiana, i és mitjançant aquest coneixement que actuem socialment. Des d’una perspectiva subjectiva i intersubjectiva, però posant un èmfasi especial en l’orientació cap a l’acció col·lectiva.

A qui ha de donar resposta al debat en particular? Principalment als participants. En general al conjunt de la ciutadania. En segon lloc als polítics per a què destinin els recursos necessaris per a la intervenció en el barri.



2. Anàlisis de recorreguts quotidians.


Els recorreguts quotidians comencen amb les rutines diàries del moviment; de la casa a la feina, als comerços, a l’escola, i de tornada a l’escola, que són diferents segons les diferents etapes de la vida (la juventud, la formació professional, el casament i la formació de la família. La idea es estudiar els principis espai-temporal per mitjà d’un examen bibliogràfic. L’entramat dels camins dona forma als espais. Relliga llocs i d’aquesta forma crea la ciutat a través de les activitats i moviments diaris. Els espais de la ciutat sorgeixen de milions d’accions generades pel ciutadà.

Objectius específics: Definició de l’espai públic. Ubicar el lloc de residència dels participants, identificar quins són els carrers que s’utilitzen diàriament i quins són els carrers que no s’utilitzen. 


3. Diagnòstic dels espais públics de referència


Objectius específics: definició de l’espai públic de referència, proposar un exemple,  identificar quins són els espais públics de referència en el barri i quines són les activitats que s’hi desenvolupen.



4. Diagnòstic dels espais en desús. (grup de joves).


Objectius específics: definició de què són els espais en desús, passar vídeo de la custodia urbana, quines necessitats creiem que té el barri i com les podríem cobrir amb aquests espais.


5. Identificació dels problemes d’accessibilitat. (grup de persones amb discapacitats)


L’espai públic ha de ser accessible per a tots, sense barreres arquitectòniques que impossibilitin la utilització del conjunt d’espais destinats a la relació entre ciutadans. Les places, jardins o patis interiors dels edificis son d’accés públic i han de ser accessibles per a tothom.
L’accessibilitat es una forma d’acceptar la diversitat entre els ciutadans i el dret a la ciutat per a totes les persones. Per identificar la qualitat de vida dels veïns a Porta és significatiu analitzar quines són les zones conflictives per a les persones amb discapacitats. Analitzar el barri des de la perspectiva de l’accessibilitat ens permet sintetitzar aquells elements de mobilitat, comunicació i comprensió que conformen els espais públics.

Objectius específics: Anàlisis de les barreres existents amb respecte a totes les dimensions d’accessibilitat.


6. Síntesis de necessitats i propostes.


Objectius específics: Rreflexió personal i col·lectiva sobre quines són les necessitats i una aproximació a les solucions proposant els espais de plaça Sóller i Piferrer 122 com a prioritaris.



Grup de Joves 08/4/2013.


Un cop realitzada aquesta primera sessió amb el grup de joves s’ha resumit les principals idees detectades. Durant el taller realitzat amb el grup de Joves van participar 8 persones. En la primera activitat vam veure com la parada de metro de Virrei Amat conjuntament amb la de Fabra i Puig i la d’autobusos de Llucmajor eren els atractors principals que determinaven els recorreguts quotidians. En conseqüència els carrers que més s’utilitzen en la vida diària dels joves són el carrer Pintor Alzamora i l’Escultor Ordoñez. Com espais de referència es va identificar la plaça Sóller com un espai de reunió. Però es va veure una tendència dels joves ha anar fora del barri buscant activitats interessants. És el cas de la plaça Àngel Pestanya o el casal Joves de Prosperitat. També va ser identificat com un espai públic de referència el parc de la Guineueta degut a la qualitat natural que posseeix aquest espai. En la identificació dels espais en desús vam poder comprovar com hi ha un nombre elevat sobretot en la zona que rodeja el cementiri. 

Per acabar la sessió amb el grup de joves, en l’activitat de síntesis es van identificar les necessitats següents: alfabetització de persones grans, cohesió social per a joves, falta de vida al barri, generar corredors biològics, zones per animals i taules de Ping-pong, canastes i porteries en llocs que no molestin. Per solucionar aquestes necessitats els joves van proposar: zones verdes fusionades amb la horticultura, zones verdes reals amb plantes autòctones, aprofitar zones inhabilitades, gimnasia al aire lliure, traslladar un casal de barri amb casal de joves de gestió popular, que els baixos de la plaça siguin alts per dinamitzar la plaça.



Grup de persones amb discapacitats 27/05/2013.


En el cas de la diagnosi realitzada amb el grup de discapacitats, ens vam centrar en la identificació de les mancances d’accessibilitat al barri. A continuació les enumerem segons carrer i tipus de barrera arquitectònica: carrer Velia amb Rio de Janeiro vorera estreta, carrer Emili Roca i Santa Pau vorera estreta i paviment esquerdat, carrer Santa Pau amb palma de Mallorca no hi ha bandes rugoses, carrer estudiant vorera molt estreta amb pilona al mig, encreuament carrer Deià amb Estudiant gual amb pendent > 12%, carrer de Valldemossa falten guals, carrer Seava i Tubau vorera estreta i carrer Garrofers i Escultor Odoñez falten bades rugoses.

Alhora de identificar una estratègia de barri per denunciar les barreres arquitectòniques que tenien una major incidència en la vida quotidiana de les persones es van identificar els principals recorreguts quotidians i es va veure si en aquestes vies existia alguna barrera arquitectònica que impossibilités l’accessibilitat per a tots i totes. Vam veure com en l’actualitat  no existeixen barreres arquitectòniques en les principals vies. Considerant la situació del barri de Porta com bastant bona pel que fa a l’accessibilitat universal vam identificar prioritaris el carrer Emili Roca i el carrer estudiant al seu pas per la plaça Sóller.